Al dijous 22 de Setembre , va tenir lloc l’inici de la jornada de tres dies d’esdeveniments culturals, ambientals i socials que es va dur a terme a Agrínio, parc històric de la ciutat. La idea central de la celebració en aquest parc municipal, donat per la família Papastratos, va ser la d’apropiació de l’espai públic i la seva reactivació com a bé comú.
Un
punt de trobada de tres dies ple de creativitat a la zona abandonada
de la cafeteria del parc. Tot plegat va ser organitzat per les
solidàries, actives a la lluita per la protecció i revitalització
d’aquest espai i la organització de l’espai lliure i social
okupat d’Apertus. El parc és un lloc lluminós rodejat de pins,
robles, grevíl·lees, eucaliptus i molts altres arbusts i arbres de
fulla perenne i caduca, que porten molt anys formant part de
l’ecosistema local.
Els
tres dies de tardor han omplert de ritmes refrescants els treballs de
neteja i ordenació de l’espai del parc. A banda dels concerts, hi
ha hagut una presentació de fotografies del procés de remodelació
del parc, així com la pintada de grafitis, la creació culinària,
apertura del bar de nou i molta, moltíssima, música. Amb la
participació de grups i músics internacionals com Sergi Botswanas
(Barcelona, Espanya) i Krav Boca (Toulousse, França). Hem pogut
gaudir de dos nits sota un cel estrellat amb sons i músiques de la
capital catalana i la ciutat francesa, primer amb Sergi Botswanas amb
estils que anaven des de la rumba, el rock i el ska entre d’altres.
També hem pogut gaudir del punk local amb Syraxi i un grup anònim
d’Agrínio. Dissabte a la nit, l’explosió estava servida amb la
banda grega francesa Krav Boca, sense dubte la gran protagonista de
la nit. Els Satraps, de Ioannina, Promitheftis i Sarantapente per la
comunitat de hip hop agriniana han acabat de tancar harmoniosament
aquest mosaic mediterrà de concerts.
Aquests
tres dies d’esdeveniments al parc han estat molt importants.
L’últim esdeveniment cultural i autogestionat va tenir lloc al
Maig de 2014. En aquella època, pocs dies abans de les eleccions
locals, la citada festa va suposar un impuls important per
protagonitzar el canvi en el panorama polític municipal. El cas
d’aquest parc és un fenomen modern que tipifica la situació de
molts espais a Grècia, relacionats amb una mala gestió pública de
fons europeus. Amb aquests diners vam haver de veure com gairebé ens
destruïen el parc, en contra dels principis artístics i de gestió
tècnica i ecològica aplicats a la resta del planeta amb espais de
tant valor històric.[1]
Després
d’un temps, les accions d’ocupació de l’espai públic van
prosperar en la distinció del parc com a nucli artístic
d’experimentació i solidaritat social, en l’activació del parc
com un bé essencial per tota la ciutat. Bàsicament, el parc està
funcionant com un trampolí per la millora de la qualitat de vida i
com un espai d’integració de les relacions socials en contacte amb
la natura. Aquesta infraestructura promou la educació i l’esbarjo
de les seves usuàries, fent èmfasi en l’art, la cultura, l’esport
i la protecció del medi ambient.
La reactivació de l’espai exterior de la cafeteria del parc, durant aquests tres dies, té com objectiu establir en el futur un festival periòdic i autogestionat al parc d’Agrínio, contant amb la documentació apropiada i demostrant a la pràctica que el parc de la ciutat pot ser una referència internacional i regional. A més, representa una oportunitat pel poble per fer del parc una cèl·lula atractiva que atorgui una eina de participació en l’àmbit comunitari.
En
resum, des d’un punt de vista global, podem dir que aquests dies es
completa la història de tres anys des que es va iniciar la
reconstrucció del parc l’estiu de 2013. Els ràpids i tràgics
avenços en la història contemporània del parc -en la que moltes de
nosaltres vam participar en resistència – han acabat portant-nos a
un nou planteig en la necessitat de infraestructures i la millora de
les condicions per millorar les nostres vides associades al parc. Una
lluita que té com a principis l’autogestió, la participació i la
solidaritat a Agrínio.
Amb altres paraules, vam donar vida a la pregunta que planteja l’enigma d’Eduardo Galeano a “Un Món al revés”:
El
poble, assisteix al partit o el juga?
En
una democràcia, quan és verdadera, el lloc del poble no és a la
pista? S’exerceix la democràcia només el dia que el vot es
diposita a la urna, cada 4, 5 o 6 anys? O s’exerceix tots els dies
de l’any?
Una
de les experiències llatinoamericanes de democràcia cotidiana
s’està desenvolupant a Porto Alegre, Brasil. Allà, les veïnes
discuteixen i decideixen el destí dels fons municipals disponibles
per cada barri i aproven, corregeixen i desaproven els projectes que
genera el govern local.
El
parc és, també, un important jardí històric, tenint en compte el
terme “jardí històric” com el terme aplicable a jardins, parcs
grans i petits definit en l’article 7 del tractat de la Carta de
Florència (1982).[2]
La
composició horticultural del paisatge i la seva síntesi
arquitectònica, clarament interessen a la comunitat per factors
ambientals i artístics. Per això, el treball de la comunitat es
centra en l’assumpció que el parc presenta les condicions
necessàries per considerar-se un dels jardins històrics més
importants de l’oest de Grècia i, com a tal, exigim que sigui
declarat un espai protegit. Aquesta declaració no tindria només en
conta les dimensions agroeconòmiques, forestals o jurídiques, sinó
la subordinació del parc com a “parc històric” per esdevenir un
record i lloc d’acció de les lluites socials, la riquesa
arqueològica i la educació ambiental de la ciutadania.
Certament,
aquests tres dies de descobriment de la relació recíproca que
s’estableix entre el medi ambient, la música i el ser humà, han
suposat l’activació de la proposta alternativa per aquest gran
Parc d’Agrínio. Habilitant a través de projectes autogestionats i
horitzontals la dinàmica que proposa el pensament actiu de la ciutat
front l’apatia i la decadència del sofà. Amb la participació
activa i la autodeterminació necessària, és possible que el Parc
desperti del seu estancament decadent per protagonitzar, així, el
paper que li correspon: joia, pulmó i punt de referència per tota
una regió geogràfica.
Fonts:
1. Es
pot llegir en grec, la referència corresponent https://parkoagriniou.files.wordpress.com/2015/10/ceadcebaceb8ceb5cf83ceb7-cebaceb1cf84ceb1ceb3ceb3ceb5cebbceafceb1cf82.pdf
2. http://www.icomos.org/charters/gardens_e.pdf
2. http://www.icomos.org/charters/gardens_e.pdf
Τexto
i fotografies de © Dimitris V. Geronikos.
Les fotografies són realitzades en l'ecosistema del parc municipal de Agrinio (donat per la família de Papastratos).
Vull donar les gràcies a Sergi Botswanas per traduir el text en catalá.
Les fotografies són realitzades en l'ecosistema del parc municipal de Agrinio (donat per la família de Papastratos).
Vull donar les gràcies a Sergi Botswanas per traduir el text en catalá.